Les dades són clares i preocupants: a Terrassa, només el 15,2% de les denúncies per violència masclista acaben amb una ordre de protecció. Darrere d’aquesta xifra hi ha dones i infants que continuen en risc, tot i haver demanat ajuda.
Les ordres de protecció existeixen per actuar amb urgència i evitar danys irreversibles. Però quan no s’apliquen, quan no s’escolta les víctimes o es qüestiona el seu relat, el sistema falla. I quan falla, desprotegeix.
No podem normalitzar aquesta situació. Cal revisar com s’està avaluant el risc, com s’estan aplicant els protocols i com s’està tractant les víctimes en el procés judicial.
Perquè quan la protecció arriba tard, ja no és protecció.
Llegeix l’article de la Maria Puy Guillén a Món Terrassa.